FAQ’s

Cie ie pa l DVB-T?

Cun l acronim “Digital Video Broadcasting-Terrestrial” mienen la televijion digitela terestra. N defrenziea mo danter DVB-S (”Satellite” per la trasmiscion tres satelit) y la DVB-C (“Cable” per la trasmiscion digitela tres cabl).

Possen pa udëi l DVB-T tres l’antena che ie bele?

Sci. Ma aldò dla situazion possel nce vester de bujën de cër ntervënc de otimisazion (p. ej. N adatamënt de livel, ecualisazion, barat di canai d’amplificazion o di filtri, urientamënt nuef dl’antenes de rezezion y nsci inant). La rezezion di programs prinzipei dla RAI se damanda suvënz n’antena de rezezion aposta (n majer model) per la vëta de televijion III. Duc i autri programs, nce chëi dla RAS, possa unì udui tres n’antena a vëta lergia per la vëtes IV y V.

Co possi pa mpusté i canai DVB-T sun l receiver?

N iede fossel da fé na crissa (n generel sot a: Menü/Einstellungen/Sendersuchlauf/Automatisch/ Starten/Abspeichern/OK/Exit).

 

Do la memorisazion  di programs abinei possa chisc unì metui tl orden che n uel (sot a: Menü/Einstellungen/Programme sortieren, o “Favoritenliste erstellen”).

Gauja pa l DVB-T plu eletrosmog?

No, ajache chësta tecnica de trasmiscion digitela nueva se damanda na mëndra capazità de trasmiscion per garantì na rezezion perfeta.

Ce cunliamënt adrovi pa per pudëi reprejenté seniai HD da aparac esterns?

La miecia ie avëi l cunliamënt “HDMI”, che ie bon de trasmëter na cuantità de dac nchin 5 GBit/s. Cunliamënc “DVI” o “YUV” possa trasmëter manco dac y à nce na mëndra funzionalità.

Ce ressoluzion video (format) à pa i programs dla RAS te “HD”?

La ressoluzion ie de 1280 x 720p (“p” sta per “progressif” y uel dì 50 imajes plëines al secund). D’autri operadëures se nuza nce de 1920 x 1080i (“i” sta per “interlaced” y uel dì 25 imajes al secund). I esperc ne ie nia a una ce format che pieta na miëura cualità d’imaja, ajache tramedoi formac à vantajes y desvantajes.

Vëniel pa nce trasmetù films da scuté su per vierces y per persones che vëij puech?

Sci, cun l DVB-T ie la trasmiscion tres l lingaz dual y la descrizion dl audio cunlieda limpea (audiodescrizion) zënzauter puscibla. L depënd sce la emitëntes respetives pieta chësc servisc.

Possen pa cun l DVB-T nce audì programs radio?

Sci, sce la emitënta trasmët nce i programs radio tl sistem DVB-T.

Possen pa nce audì l DVB-T t’auto?

Sci, sce la rë de trasmiscion ie njinieda ite de chësc viers sciche p.ej. la doi rëies RAS1-DVB y RAS2-DVB y sce n à n njin de rezezion DVB-T adatà t’auto.

Cie ie pa DVB-T2?

L ie n svilup dl DVB-T. Cun la publicazion dl standard nuef de setëmber 2009 àn cialà de fé miuramënc tl ciamp dl’efizienza de canal, dla forza dl senial, dla curidura, dla flessibltà y di servijes de njonta. Sce n à nchin śën pudù trasmëter tres DVB-T mé 6 programs TV tl format SD o 3 tl format HD te na bona cualità, possen śën tres DVB-T2 trasmëter sun un n canal televijif almanco 12 programs TV tl format SD, o n 6 tl format HD. Chësc sarà nce puscibl tres la pruzedura nueva de videocumprescion plu efizienta HEVC.

Possa pa mi rezevitëur DVB-T nuef nce rezever programs DVB-T2?

No, l muessa unì sostituì cun n aparat nuef.

Possi pa cun n rezevitëur DVB-T2 nuef rezever inant mi programs DVB-T ?

Sci, ajache i aparac nueves possa rezever tramedoi standarc.

Possi pa nce udëi l DVB-T2 tres na vedla televijion a LCD o roles?

Sce l rezevitëur estern DVB-T2 à n despusitif de sortida de senial cunform a chël dla televijion funzionea chësc zënza problems. Ma nia duc i aparac possa visualisé imajes a definzion auta. L recuisit de na televijion a roles ie che nce l rezevitëur ebe n cunliamënt estern DVB-T2 normà “scart” (la imaja unirà pona redimensciuneda automaticamënter al “standard-PAL” cun: 768 x 576 “pixel”).

Can devënta pa l DVB-T2 ublient tl cumerz?

A pië via da jené 2017 muessa duta la televijions nueves tl cumerz avëi n rezevitëur DVB-T2 cun HEVC ntegrà.

Iel pa tl Südtirol bele programs te DVB-T2?

Mo no, ma la RAS scumencerà a uni moda mo chëst ann cun la sperimentazion.

Ce uel pa dì la parola HbbTV?

L ie l acronim de “Hybrid Broadcasting Broadband TV” y l ndichea la puscibltà de rezever tres plu vies de rezezion (Hybrid -Broadcasting) y tres la vëta lergia (Broadband) manieres de nfurmazion y servijes nueves. L ie na sort de fujion danter la televijion y l internet. Cun la funzion dl HbbTV unirà l televideo bele esistënt modernisà. L tleca druché sun l pom cueciun per fé che l cumparësc sun l scherm nfurmazions o servijes de njonta al program, sciche p.ej.: “video on demand”, “news”, “shopping”, l meteo, rezetes, veles tl tëmp reél, publizità, interazions cun i “social-network” o la plates preferides de “internet”. L recuisit per chësta funzion ie na televijion cumpatibla cun cunliamënt a “internet” (WLAN/LAN).

Cie uel pa dì UHD-TV o 4K-TV?

UHD uel dì na ressoluzion d’imaja de cater iedesc l Full-HD y l curespuend a na imaja de 8.294.400 “pixel (3840 x 2160). La parola 4K (che vën dal chino digitel “DCI”) vën adurveda suvënz per prodoc defrënc “Ultra High Definition”. Ma tecnicamënter ne ie l 4K y l UHD nia l medemo. La ndicazions tlo cumpededes su reprejentea la ressoluzions defrëntes te 4K: „native 4K“ (4096 x 2160 = 8.847.360 pixel), „widescreen standard 4K“ (3996 x 2160 = 8.631.360 pixel) e „anamorphic standard 4K“ ( 4096 x 1716 = 7.028.736 pixel).

Cunsëies de compra per na TV- UHD/4K nuef cun rezezion terestra y satelitera?

Chësta televijion dassëssa avëi n tuner atuel cun DVB-T2 y DVB-S2 cun HEVC-Codec. L dassëssa oradechël nce avëi per l cunliamënt de UHD/4K Blu-ray Player portes defrëntes “HDMI 2.0″ (che arjonj n volum de dac de 18 Gbit/s) y na prutezion de copia HDCP 2.2 (High-Bandwidth Digital Content Protection, per l material 4K/UHD). Per n “Hard Disk” dedora messëssel avëi cunliamënc “USB 3.0″ (nchin 500 MB/s). Chisc ie, sce cunfruntei cun l “USB 2.0″, plu asvelc y sustën l’eletrizità dopla (nchin 1.000 mA). L ie mpurtant che l “HEVC”- codec funzionëie te n tëmp reél cun duta la modaliteies (DVB-T2, DVB-S2, HDMI y USB). Aldò dl bujën iel oradechël mo dotazions defrëntes, n valgunes de chëstes fossa: “CI-Slot” dopl (Common Interface per Smartcards, per giapé programs codifichei), maniera “3D” (per imajes tridimensciuneles), “Speak and Motion- Control” (per sauridé l’adurvanza), “Bluetooth” (per l cunliamënt – tres aria – cun aparac defrënc), HbbTV (per nfurmazions de njonta al program), “CEC” (Consumer Electronics Control, per la pilotazion bidireziunela d’aparac de njonta tres l cunliamënt “HDMI”).

Cie uel pa dì HEVC?

L ie l acronim de “High Efficiency Video Coding” y l ie na codificazion (codec) nueva adurveda per na gran cumprescion de dac video. Chësta codificazion vën nce tlameda H265 o MPEG5 y la ie l svilup dla H264 (MPEG4). Pervia che si efizienza ie, sce cunfronteda cun l sistem da dant, dl 50 % majera, vëniela dantaldut adurveda per aplicazions tl ciamp UHD/4K (DVB-T2, DVB-S2, Camcorder, Blu-ray Players, Smartphones, Tablets, Laptops, PC, ecc.).

Cie ie pa l Netflix?

L ie n furnidëur de servijes via “Streaming” (sciche p.ej. nce Amazon, TIMvision, Mediaset Infinity o Sky Online) che mët a despusizion na gran cumpëida de films y series TV (l s’adrova na “Smart-TV” cumpatibla y n abunamënt)

Ihr Browser wird nicht unterstützt!

Sie benutzen einen veralteten Browser, für den unsere Website nicht optimiert ist. Bitte installieren Sie einen der folgenden Browser: