-
Ubietifs dla RAS per i ani dal 2026 al 2029:
- La rëies televisives dla RAS dëssa unì adatedes, aldò dla prescrizions naziuneles, al nuef standard de trasmiscion DVB-T2 y ala codificazion televisiva HEVC. I aparac de trasmiscion vedli muessa unì mudei ora. La defujion de d’autri programs televisifs ie da se auguré.
- Nueves standard televisifs, la trasmiscion tres standard de telefonia mubila coche p.ej. l 5G Broadcast y la trasmiscion de imagins a definizion plu auta (UHD) dëssa unì sperimentei.
- L svilup dla rë radiofonica digitela DAB+ dëssa jì inant. I aparac plu vedli dëssa unì mudei ora cun d’autri nueves che sparania plu energia. Per smendré i cosć de gestion dëssa la defujion analogica paralela sun FM unì smendreda var a var.
- Sun ncëria dla Jonta provinziela dëssa unì fac su d’autri posć de trasmiscion adurvei deberieda per i servijes publics de radio y televijion, i servijes radio dla Provinzia, la stazions privates y i uperadëures de telefonia mubila. L’adurvanza di posć de trasmiscion da pert de terzi vën sustenida inant.
- I posć de trasmiscion y i mplanc tecnics dla RAS ie nfrastrutures strategiches dla Provinzia. Ëi vën menei aldò de standard de segurëza auc, segurei tres sistems redundanc y modernisei tresora. La rë de trasmiscion y la nfrastrutures vën mantenides tresora y adatedes for al standard tecnich plu nuef. Per auzé mo deplù la segurëza contra i danns dëssa unì instalei ti posć de trasmiscion d’autri agregac de strom d’emergënza y sistems de strom zënza nteruzion (UPS). Sun Plan de Corones dëssa unì fat su n playout de Disaster Recovery.
- Per l trasport di programs, l cuntrol da dalonc y l barat de programs sëura i cunfins ora dëssa la rë digitela de puenc radio y de fibra de scipa unì slargëda ora mo deplù.
- N uel arjonjer nce la defujion lineèra y nia lineèra di programs de radio y televijion sun duta la provinzia tres la rëies IP de fibra de scipa y de telefonia mubila.
- Per la rezezion mubila di programs televisifs sun smartphones y tablets dëssa la app de streaming dla RAS unì svilupeda inant. L dëssa unì fat mesun cialé i programs bele trasmetui nce plu tert.
- Ala populazion dl Südtirol dëssen dé la puscibltà de adurvé dl dut la mediateches da oradecà. L geoblocking dëssa unì tëut demez a livel dla UE per la mendranzes linguistiches recunesciudes.
- Sun ncëria dla Jonta provinziela dëssa i raions nia mo curii y la galaries unì furnii cun servijes de banda lergia y de telefonia mubila. Per chësc dëssa unì adureda per l plu la tecnologia mubila DAS (Distributed Antenna System).
- Nueves standard de trasmiscion per la rezezion fissa, da tò pea y mubila dëssa unì sperimentei.
- I servijes cumerziei per terzi dëssa unì slargëi ora. Coche uperadëur de rë trasmët la RAS programs privac de radio y televijion sun duta la provinzia. Proietazions, cunsulënzes y l trasport de seniai (carrier) dëssa unì fac per terzi.
I servijes per terzi, coche atività economiches dla RAS, dëssa unì slargëi ora inant. Coche uperadëur de rë mët la RAS si nfrastrutures de radio, televijion y telecomunicazion nce a despusizion de partners da dedora.
Per seguré la ferata a lectrisc tla Val Venosta mëina la RAS deberieda cun la Südtiroler Transportstrukturen AG (STA) i culegamënc de trasmiscion per l trasport di seniai dl sistem de cuntrol GSM-R y mët a despusizion de plu posć per la curida dla Val Venosta.
La realisazion de chisc duvieres desvalifs damanda na culaburazion strënta cun la repartizions provinzieles, i chemuns, la autoriteies, i ministeres y cun la aziendes de radio, televijion y telecomunicazion tla Talia y oradecà.
Ajache truep proiec reverda diretamënter la populazion, iel de mpurtanza particulera n lëur de nfurmazion publica costant y trasparënt.
La RAS à culaburadëures y culaburadësses cualifichei dassënn, che si cumpetënzes muessa unì ajurnedes tresora tres furmazion y ajurnamënt reguler. Sëuraprò mët la RAS si cunescënzes tecniches y spezialistiches a despusizion de istituzions publiches, ministeres, autoriteies, uperadëures de nfrastrutures critiches, aziendes de telefonia mubila y urganisazions privates.
La RAS ie reprejenteda te de plu gremium tecnics, danter chisc nce tla Cumiscion provinziela per la nfrastrutures de comunicazion y tla Cumiscion paritetica Provinzia–RAI, y culaburea cun funzion de cunsulënza te grupes de lëur di ministeres cumpetënc y dla autoriteies de vijilanza.
L adempimënt de chisc duvieres istituzionei y l sëurantò de nueves ciamps de atività damanda n adatamënt y n svilup costant dla dotazion organica dla RAS.
L setor de radio y televijion ie tl mez de na gran trasfurmazion pervia dl svilup tecnologich asvelt. Ti ultimi ani ie l numer dla plataformes de destribuzion y dla tecnologies de trasmiscion chersciù dassënn. I sistems digitei de radio y televijion, i servijes de streaming, la ufiertes de video on demand, i podcasts y la tecnologies de trasmiscion mubila à mudà l panorama di media per for. Tl medemo tëmp se à nce i aparac de rezezion adatà ai bujëns y ala usanzes dla populazion che se muda.
Malgrà chisc svilups resta la televijion y l radio media eletronics de massa mpurtanc. Ëi arjonj mo for na gran pert dla populazion y dà n cuntribut essenziel ala nfurmazion, ala furmazion y ala varietà culturela.
La RAS à l’ncëria leghela y culturela de trasmëter tl Südtirol i programs dla stazions publiches de radio y televijion da oradecà de rujeneda tudëscia y ladina. Nsci dà la RAS n cuntribut essenziel ala varietà culturela, ala furmazion dla minonga publica y al renfurzamënt dl’identità linguistica dla Provinzia.
La RAS adempësc chësta ncëria tres na curida sun tiera belau cumpleta cun programs de radio y televijion dl raion culturel tudësch y ladin. Tres si nfrastrutures de trasmiscion trasmët la RAS al mumënt 22 programs televisifs y 39 programs radiofonics. L livel de curida atuel ie de 99,6 per cënt.
La rë de trasmiscion dla RAS à al mumënt plu de 1.200 aparac de trasmiscion, menei sun zirca 130 posć. Chësta nfrastrutura tecnica reprejënta n valor mpurtant y muessa unì stravardeda a lonch termin tres mesures costantes de manutenzion, cunservazion y modernisazion.
Per pudëi adempì si ncëria a na maniera segura nce tl daunì à la RAS de bujën de n finanziamënt anuel garantì da pert dl’aministrazion provinziela. Mé nsci possa unì planifichei nvestimënc a lonch termin y realisei i svilups tecnics.
Tl ciamp dla televijion digitela crësc tresora la pertendudes ala cualità dl’imagin y ala capazità de trasmiscion. Chësc depënd danter l auter dala defujion for majera de televijions plu granc y plu putënc y dala aspetatives che crësc di utënc y dla utëntes. La RAS purterà perchël inant la trasmiscion de d’autri programs a auta definizion HD sun la basa dl standard de trasmiscion DVB-T2 cun la codificazion HEVC. Sëuraprò dëssa unì sperimentei y svilupei inant nueves standard televisifs, cuntenuc a definizion plu auta y formes nueves de defujion tres la rëies de telefonia mubila.
Ajache la usanzes de cialé y de scuté su dla populazion se muda for plu, dëssa la defujion di programs tl daunì suzeder for plu nce tres rëies IP de fibra de scipa y de telefonia mubila. Sëuraprò ala ufiertes lineères devënta la formes de adurvanza nia lineères y ndependëntes dal orar for plu mpurtantes.
Per la rezezion mubila di programs televisifs dla RAS iel unì svilupà na app de streaming, che ie unida tëuta su drët bën dala populazion. La app de streaming dëssa unì svilupeda inant tresora y slargëda ora cun d’autra funzions. Dantaldut dëssa unì fat mesun cialé na trasmiscion nce plu tert.
La RAS se mpënia inant acioche l sibe mesun adurvé dl dut la mediateches dla stazions de radio y televijion da oradecà y va inant a se mpenië a livel dla UE per tò demez la limitazions geografiches (geoblocking) che ie mo.
L svilup dla rë radiofonica digitela DAB+ vën purtà inant cun coerënza. Tres la compra de d’autri mplanc de trasmiscion possa la curida unì miureda y slargëda ora mo deplù. Tl medemo tëmp dëssa la defujion analogica paralela sun FM unì smendreda var a var per smendré i cosć de gestion.
Ti ultimi ani à la RAS fat su na rë moderna digitela de puenc radio, che vën adureda tan per l trasport di programs ai posć de trasmiscion coche per l barat de programs danter l Tirol dl Nord y l Südtirol y per l cuntrol da dalonc. Ti ani che vën dëssa d’autri posć de trasmiscion unì cunliei tres puenc radio y fibra de scipa.
La RAS mët si posć de trasmiscion nce a despusizion dla RAI, dla stazions privates, di uperadëures de telefonia mubila y de banda lergia y de servijes radio mpurtanc dl Stat y dla Provinzia. Danter chisc iel danter l auter i Carabinieri, la Polizai, la Verdia de Finanza, la Prutezion zevila, la Zentrela provinziela d’emergënza, la STA, la Crëusc Blancia, i studafuech y l Aiut Alpin. L’adurvanza deberieda de chisc posć, che se anconta per l plu ora dla zones abitedes, fej mesun na planificazion efizienta dla nfrastrutures y cuntribuësc a na maniera sustenibla ala scunanza dl ambient y dl paesaje, ajache n possa schivé d’autri mplanc.La RAS mët si posć de trasmiscion nce a despusizion dla RAI, dla stazions privates, di uperadëures de telefonia mubila y de banda lergia y de servijes radio mpurtanc dl Stat y dla Provinzia. Danter chisc iel danter l auter i Carabinieri, la Polizai, la Verdia de Finanza, la Prutezion zevila, la Zentrela provinziela d’emergënza, la STA, la Crëusc Blancia, i studafuech y l Aiut Alpin. L’adurvanza deberieda de chisc posć, che se anconta per l plu ora dla zones abitedes, fej mesun na planificazion efizienta dla nfrastrutures y cuntribuësc a na maniera sustenibla ala scunanza dl ambient y dl paesaje, ajache n possa schivé d’autri mplanc.
Pervia de chisc vantajes fajerà su y menerà la RAS nce tl daunì nueves posć de trasmiscion adurvei deberieda sun ncëria dla Jonta provinziela.
I posć de trasmiscion dla RAS ie de mpurtanza strategica per la Provinzia pervia de si funzion zentrela per la curida de radio y televijion, de telefonia mubila y de telecomunicazion. Per garantì la despunibltà de chësta nfrastrutures strategiches nce te situazions straurdineres muessa i posć unì furnii cun mesures adatedes de redundanza y de segurëza. Danter chëstes iel dantaldut agregac de strom d’emergënza, sistems de strom zënza nteruzion (UPS) y sistems de trasmiscion y de strom segures contra i danns. Sun Plan de Corones dëssa unì fat su n playout de Disaster Recovery.
Sëuraprò muessen garantì che i mplanc sibe for da arjonjer y da ruvé permez, acioche n posse fé i lëures de manutenzion y de cunservazion nce te cundizions straurdineres. Pra la costruzions nueves y i ressanamënc muessen tenì cont nce de standard de segurëza moderns, dantaldut per cie che reverda la segurëza dl post de trasmiscion y la resistënza contra i tremoc y i avenimënc naturei straurdineres.
La RAS usserva tresora i svilups tecnologics y adrova a na maniera mireda tecnologies nueves de trasmiscion y de comunicazion. Nueves standard y servijes vën cuntrolei, sperimentei y svilupei inant adëura tl nteres dla populazion.
Tl ciamp dla telecomunicazion sustenirà la RAS inant l svilup dla nfrastrutures de telefonia mubila y de banda lergia, dantaldut ti raions periferics y mënder furnii dl Südtirol. Per chësc dëssa la tecnologia mubila moderna DAS (Distributed Antenna System) unì adureda mo deplù. L fin ie chël de garantì ala populazion dl Südtirol na curida de telefonia mubila moderna y efizienta y de fé mesun cherdé su l numer d’emergënza a na maniera segura nce ti raions plu dalonc.
Per garantì la segurëza sun la ferata a lectrisc dla Val Venosta mëina la RAS deberieda cun la Südtiroler Transportstrukturen AG (STA) i culegamënc de trasmiscion per l trasport di seniai dl sistem de cuntrol GSM-R. La cooperazion cun la stazions publiches de radio y televijion ORF, ZDF, SRG, ARD y RAI, cun i uperadëures de rë, cun la autoriteies, i ministeres cumpetënc y la stazions privates dëssa unì purteda inant y renfurzeda. La RAS tol pert a de plu cumiscions (coche p.ej. l Cunsëi provinziel per la nfrastrutures de comunicazion, la Cumiscion paritetica Provinzia–RAI, la grupa de lëur RAS–RAI) y sustën la sinergies cun la strutures provinzieles y cun d’autri ënc de radio y televijion. Tl nteres dla Provinzia vën i servijes de nfurmazion slargëi ora inant (internet, comunicazions dla Prutezion zevila, servijes de dac, webcams y n.i.). L mudamënt tecnologich costant y la cundizions legheles che se muda damanda na furmazion costanta de dut l personal dla RAS. La dotazion organica muessa unì adateda tresora ai bujëns nueves.