Ciamps d’Atività

Traverc dl’azienda RAS per i ani 2014 – 2017:

  • Ampliamënt dla ufierta dla televijion digitela-terestra DVB-t cun programs a definizion auta HD tres l’adurvanza dl standard de trasmiscion nuef DVB-T2. Delidamënt dl Canal 59 per i servijes de telefonia mubila (LTE) cun cunverscion sun n canal che ie mo da determiné dal Ministere per la Comunicazions.
  • Ampliamënt dla rë radio digitela DAB y passaje al standard de trasmiscion DAB+. Determinazion de n plann de destudeda per l UKW/FM.
  • Ampliamënt y putenziamënt di cunliamënc de puent radio per la trasmiscion y l barat transnaziunel di programs.
  • Realisazion de proiec inter-regiunei y transnaziunei tl ciamp dla tecnologies radiotelevijives y dla vëta lergia.
  • Ampliamënt y sustenimënt dla nfrastrutures per la vëta lergia y dla strutures per la telefonia mubila sun ncëria dla Jonta provinziela – nce tl cheder di programs de sustëni europeics. Sperimentazion y mpëni de standarc de trasmiscion nueves ti ciamps dla telefonia fissa, purtabla y mubila.
  • Gestion dla rë de fibra otica PoP ti chemuns dl Südtirol y cuntlujion d’acurdanzes per l’adurvanza dla strutures de fibra otica dla provinzia da pert de
  • Costruzion de nfrastrutures per servijes de radiotelevijion publics, servijes provinziei de comunicazion radio y nce per emitëntes privates y operadëures de telefonia mubila sun ncëria dla Jonta provinziela.
  • Esecuzion de servijes (sciche p.ej. proietazions, consulënzes y servijes-carrier) per terzi.
  • Svilup y putenziamënt dla cooperazion cun i ënc de radiotelevijion publics ORF, ZDF, SRG, ARD, RAI, cun l’autoriteies, l Ministere per la Comunicazions y la emitëntes privates.
  • Partezipazion a cumiscions defrëntes (sciche p.ej. ala cumiscion provinziela per la nfrastrutures, al cumité de coordinamënt per la vëta lergia, ala Cumiscion paritetica Provinzia autonoma-RAI, ala Grupa de lëur RAS-RAI) y renfurzamënt dla sinergies cun la strutures provinzieles y cun i ënc radiotelevijifs.
  • Defujion de servijes de nfurmazion tl nteres provinziel (comunicazions dla Prutezion Zevila, trasmiscion de dac, webcams y nsci inant).
  • Renuvamënt y miuramënt dla presënza internet per na nfurmazion plu asvelta y defrenzieda dla populazion dl Südtirol.
  • Manutenzion dla rë de trasmiscion y dla nfrastrutures dla RAS.
  • Adatamënt dl organich dla RAS ai bujëns nueves.
  • Compra dla frabica dla RAS.

 

La radiotelevijion se à mudà dassënn pervia di svilups tecnologics che ie unic a s’l dé. Ti ultimi ani àn pudù usservé na multiplicazion dla plataformes de defujion y dla tecnologies, sciche p.ej. la radiotelevijion digitela, la televijion tl internet, l video on demand y la radiotelevijion mubila. Nce i njins de rezezion se à mudà defin pervia di bujëns nueves di utënc.


Scebën che l vën for svilupà tecnologies nueves resta la televijion y l radio purempò i mesuns de comunicazion che arjonj cun nfurmazions gran pertes dla populazion.


L ie na ncëria culturela dla RAS de trasmëter tl Südtirol i programs tudësc-ladins de emitëntes publiches da oradecà. La RAS dejëuj chësta ncëria tres na curidura terestra cun programs dai raions culturei de rujeneda tudëscia y ladina. La curidura ie ncuei dl 99,6 %.


Acioche la RAS posse ademplië a si ncëria iel de bujën de n’asseniazion anuela segureda. Mé nsci iel puscibl fé na planificazion tecnica a tëmp lonch.


La rë de trasmiscion dla RAS ie metuda adum da ntëur n 1.000 aparac de trasmiscion, sparpaniei ora sun 120 lueges. L patrimone ie de n 65 milions d’euro. Chësc patrimone de valor ie da mantenì tres na cura y manutenzion costanta.


Tl ciamp dla televijion terestra DVB-t avanea i bujëns de na for miëura cualità dla imajes nce pervia dla televijions for miëures y majeres. La RAS amplierà perchël la defujion di programs HD, uel dì a ressoluzion auta, nce se nuzan dl standard de trasmiscionn nuef DVB-T2.


Nce la defujion dl radio digitel DAB dëssa unì purteda inant. Cun la compra de mo plu njins de trasmiscion possa i programs radio atuei unì trasmetui a na maniera mo plu capilera.


La RAS à ti ultimi ani metù su na rë de puenc radio digitela per l trasport de programs ala pustazions de rezetrasmiscion prinzipeles y per l barat de programs danter l Nord- y l Südtirol. Ti ani che vën dëssa chësc man man unì amplià a na moda da pudëi arjonjer duta la pustazions prinzipeles nluegedes tla valedes.


La pustazions de rezetrasmiscion dla RAS vën oradechël nce adurvedes dala RAI y dala emitëntes privates, dai operadëures de telefonia mubila y da servijes de radiocomunicazion mpurtantes dl Stat y dla Provinzia (sciche p.ej. Carabinieri, Polizai, Prutezion Zevila, Zentrela operativa provinziela, Crëusc Blancia, Studafuech y Judacrëp). Nce i servijes internet a vëta lergia, ativei ultimamënter,  vën trasmetui tres la pustazions de rezetrasmiscion dla RAS. Sun chësta pustazions dla RAS iel tl mumënt plu che 920 aparac trasmitënc de radiotelevijion y plu che 450 aparac per servijes radio de nteres public.


Chësta pustazions d’adurvanza n cumenanza, che ie nluegedes n gran pert dedora dai raions nridlei, à oradechël l vantaje de ne pesé no massa sun l ambient y la cuntreda.


Sun la basa de duc chisc vantajes y aldò dl plann provinziel per la nfrastrutures de comunicazion  realiserà la RAS nce ti ani che vën pustazions de rezetrasmiscion n cumenanza sun ncëria dla Jonta provinziela.


Tl ciamp dla telecomunicazions purterà la RAS inant sun ncëria dla Jonta provinziela l ampliamënt de nfrastrutures per la vëta lergia tl Südtirol. Tres cuncorsc a livel europeich y proiec che vën nce sustenìi da mesuns finanziei dla UE dëssa dantaldut i raions periferics dla provinzia avëi azes al barat for plu asvelt de nfurmazions. La RAS njinierà ite y meterà a jì ti chemuns dl Südtirol i cunliamënc de fibra otica (PoP) y la amplierà la trates de fibra otica per l cunliamënt dla frabiches publiches y dla pustazions de rezetrasmiscion plu mpurtantes. La RAS stlujerà oradechël nce ju y aministrerà l’acurdanzes per la nuzeda dla nfrastrutures per la vëta lergia da pert de terzi.


Duc chisc proiec se damanda na culaburazion strënta cun la repartizions dla Provinzia defrëntes, l’autoriteies, i chemuns, i ministeres y i ënc radiotelevijifs defrënc tla Talia y oradecà.


Davia che chisc proiec reverda na gran pert dla populazion iel de bujëns de n lëur costant de relazions publiches.


Pra la RAS lëurel personal scialdi cualificà che muessa se ajurné for inant. L vën nce fat ativiteies de consulënza per istituzions sciche ufizies provinziei, ministeres, servijes de nteres publich, per operadëures de telefonia mubila y per privac. La RAS ie oradechël cumëmber de cumiscions tecniches defrëntes, dla Cumiscion provinziela per la nfrastrutures de comunicazion, y la pieta consulënza per grupes de lëur defrëntes dl Ministere per la Comunicazions.


L ademplimënt de duc i duvieres istituzionei y de njonta se damanda n adatamënt costant dl organich y dla sënta dla RAS ai bujëns nueves sciche nce na dotazion finanziela dl’azienda.

Ihr Browser wird nicht unterstützt!

Sie benutzen einen veralteten Browser, für den unsere Website nicht optimiert ist. Bitte installieren Sie einen der folgenden Browser: