- Ampliamënt dla ufierta dla televijion digitela-terestra DVB-t cun programs a definizion auta HD tres l’adurvanza dl standard de trasmiscion nuef DVB-T2. Delidamënt dl Canal 59 per i servijes de telefonia mubila (LTE) cun cunverscion sun n canal che ie mo da determiné dal Ministere per la Comunicazions.
- Ampliamënt dla rë radio digitela DAB y passaje al standard de trasmiscion DAB+. Determinazion de n plann de destudeda per l UKW/FM.
- Ampliamënt y putenziamënt di cunliamënc de puent radio per la trasmiscion y l barat transnaziunel di programs.
- Realisazion de proiec inter-regiunei y transnaziunei tl ciamp dla tecnologies radiotelevijives y dla vëta lergia.
- Ampliamënt y sustenimënt dla nfrastrutures per la vëta lergia y dla strutures per la telefonia mubila sun ncëria dla Jonta provinziela – nce tl cheder di programs de sustëni europeics. Sperimentazion y mpëni de standarc de trasmiscion nueves ti ciamps dla telefonia fissa, purtabla y mubila.
- Gestion dla rë de fibra otica PoP ti chemuns dl Südtirol y cuntlujion d’acurdanzes per l’adurvanza dla strutures de fibra otica dla provinzia da pert de
- Costruzion de nfrastrutures per servijes de radiotelevijion publics, servijes provinziei de comunicazion radio y nce per emitëntes privates y operadëures de telefonia mubila sun ncëria dla Jonta provinziela.
- Esecuzion de servijes (sciche p.ej. proietazions, consulënzes y servijes-carrier) per terzi.
- Svilup y putenziamënt dla cooperazion cun i ënc de radiotelevijion publics ORF, ZDF, SRG, ARD, RAI, cun l’autoriteies, l Ministere per la Comunicazions y la emitëntes privates.
- Partezipazion a cumiscions defrëntes (sciche p.ej. ala cumiscion provinziela per la nfrastrutures, al cumité de coordinamënt per la vëta lergia, ala Cumiscion paritetica Provinzia autonoma-RAI, ala Grupa de lëur RAS-RAI) y renfurzamënt dla sinergies cun la strutures provinzieles y cun i ënc radiotelevijifs.
- Defujion de servijes de nfurmazion tl nteres provinziel (comunicazions dla Prutezion Zevila, trasmiscion de dac, webcams y nsci inant).
- Renuvamënt y miuramënt dla presënza internet per na nfurmazion plu asvelta y defrenzieda dla populazion dl Südtirol.
- Manutenzion dla rë de trasmiscion y dla nfrastrutures dla RAS.
- Adatamënt dl organich dla RAS ai bujëns nueves.
- Compra dla frabica dla RAS.
La radiotelevijion se à mudà dassënn pervia di svilups tecnologics che ie unic a s’l dé. Ti ultimi ani àn pudù usservé na multiplicazion dla plataformes de defujion y dla tecnologies, sciche p.ej. la radiotelevijion digitela, la televijion tl internet, l video on demand y la radiotelevijion mubila. Nce i njins de rezezion se à mudà defin pervia di bujëns nueves di utënc.
Scebën che l vën for svilupà tecnologies nueves resta la televijion y l radio purempò i mesuns de comunicazion che arjonj cun nfurmazions gran pertes dla populazion.
L ie na ncëria culturela dla RAS de trasmëter tl Südtirol i programs tudësc-ladins de emitëntes publiches da oradecà. La RAS dejëuj chësta ncëria tres na curidura terestra cun programs dai raions culturei de rujeneda tudëscia y ladina. La curidura ie ncuei dl 99,6 %.
Acioche la RAS posse ademplië a si ncëria iel de bujën de n’asseniazion anuela segureda. Mé nsci iel puscibl fé na planificazion tecnica a tëmp lonch.
La rë de trasmiscion dla RAS ie metuda adum da ntëur n 1.000 aparac de trasmiscion, sparpaniei ora sun 120 lueges. L patrimone ie de n 65 milions d’euro. Chësc patrimone de valor ie da mantenì tres na cura y manutenzion costanta.
Tl ciamp dla televijion terestra DVB-t avanea i bujëns de na for miëura cualità dla imajes nce pervia dla televijions for miëures y majeres. La RAS amplierà perchël la defujion di programs HD, uel dì a ressoluzion auta, nce se nuzan dl standard de trasmiscionn nuef DVB-T2.
Nce la defujion dl radio digitel DAB dëssa unì purteda inant. Cun la compra de mo plu njins de trasmiscion possa i programs radio atuei unì trasmetui a na maniera mo plu capilera.
La RAS à ti ultimi ani metù su na rë de puenc radio digitela per l trasport de programs ala pustazions de rezetrasmiscion prinzipeles y per l barat de programs danter l Nord- y l Südtirol. Ti ani che vën dëssa chësc man man unì amplià a na moda da pudëi arjonjer duta la pustazions prinzipeles nluegedes tla valedes.
La pustazions de rezetrasmiscion dla RAS vën oradechël nce adurvedes dala RAI y dala emitëntes privates, dai operadëures de telefonia mubila y da servijes de radiocomunicazion mpurtantes dl Stat y dla Provinzia (sciche p.ej. Carabinieri, Polizai, Prutezion Zevila, Zentrela operativa provinziela, Crëusc Blancia, Studafuech y Judacrëp). Nce i servijes internet a vëta lergia, ativei ultimamënter, vën trasmetui tres la pustazions de rezetrasmiscion dla RAS. Sun chësta pustazions dla RAS iel tl mumënt plu che 920 aparac trasmitënc de radiotelevijion y plu che 450 aparac per servijes radio de nteres public.
Chësta pustazions d’adurvanza n cumenanza, che ie nluegedes n gran pert dedora dai raions nridlei, à oradechël l vantaje de ne pesé no massa sun l ambient y la cuntreda.
Sun la basa de duc chisc vantajes y aldò dl plann provinziel per la nfrastrutures de comunicazion realiserà la RAS nce ti ani che vën pustazions de rezetrasmiscion n cumenanza sun ncëria dla Jonta provinziela.
Tl ciamp dla telecomunicazions purterà la RAS inant sun ncëria dla Jonta provinziela l ampliamënt de nfrastrutures per la vëta lergia tl Südtirol. Tres cuncorsc a livel europeich y proiec che vën nce sustenìi da mesuns finanziei dla UE dëssa dantaldut i raions periferics dla provinzia avëi azes al barat for plu asvelt de nfurmazions. La RAS njinierà ite y meterà a jì ti chemuns dl Südtirol i cunliamënc de fibra otica (PoP) y la amplierà la trates de fibra otica per l cunliamënt dla frabiches publiches y dla pustazions de rezetrasmiscion plu mpurtantes. La RAS stlujerà oradechël nce ju y aministrerà l’acurdanzes per la nuzeda dla nfrastrutures per la vëta lergia da pert de terzi.
Duc chisc proiec se damanda na culaburazion strënta cun la repartizions dla Provinzia defrëntes, l’autoriteies, i chemuns, i ministeres y i ënc radiotelevijifs defrënc tla Talia y oradecà.
Davia che chisc proiec reverda na gran pert dla populazion iel de bujëns de n lëur costant de relazions publiches.
Pra la RAS lëurel personal scialdi cualificà che muessa se ajurné for inant. L vën nce fat ativiteies de consulënza per istituzions sciche ufizies provinziei, ministeres, servijes de nteres publich, per operadëures de telefonia mubila y per privac. La RAS ie oradechël cumëmber de cumiscions tecniches defrëntes, dla Cumiscion provinziela per la nfrastrutures de comunicazion, y la pieta consulënza per grupes de lëur defrëntes dl Ministere per la Comunicazions.
L ademplimënt de duc i duvieres istituzionei y de njonta se damanda n adatamënt costant dl organich y dla sënta dla RAS ai bujëns nueves sciche nce na dotazion finanziela dl’azienda.