RAS - Radiotelevijion- Azienda per Südtirol
[deutsch] [italiano] [english]
TV-Radio
Programs
Rei de trasmiscion
Frecuenzes
Raida virtuala
Links
Radio digital (DAB)
Televijion digital
EMVU
Valours de lim
Resultac mesurés
Links
 
Home > TV-Radio EMVU

Compatibelté eletromagnetica en cont dl ambient

La RAS, Radio – Azienda Südtirol, é zenzauter coscienta dla tematica zitia dla compatibelté eletromagnetica en cont dl ambient. La tema dla fazion de dann di rais che an ne veid y ne sent nia sun la persona – al ti vegn sovenz dit „smog eletrich“ – vegn tres majera. La gauja per valch melester y malaties desferentes ti végnel sovenz dé ai ciamps eletromagnetics tres l reforniment dla eletrizité o a les ones radio. Al va for plu de moda de tegnì fora da la tenjion i luesc abités (instalazion bio). Che ciamps eletromagnetics feje na certa fazion sun l corp dla persona, é aldidancuei segur. Iradiazions te setours de frecuenza daldut desferenc pro magagnes desvalives o rais „Röntgen“, pò joé, ma ence fé dann. Tant inant che la forza de de tei ciamps sie pericolousa o manco, él vegnù enrescì te n gran numer de studes. Purempò ne él con dutes les enrescides sotes nia sté meso de definì n confin cler. La leteratura sun chesta tematica cumpeida su n gran numer de resultac da chi che an pò tré fora conclujions contrares. Y rodunt chesta contradizion é ence dla gauja che al é tant rie valuté sce, y tant dassen che les ones eletromagnetiches sie de dann. Ence l influs de fatours desferenc dl ambient, sciche p. ej. l entourn via, l’empestazion dl’aria y l stres, ne à nia podù vegnì scluc fora y mesurés avisa te enrescides fates te temps plu lonc. Enscì ne à la scienza nia podù dé na resposta daldut clera y segura sun la domanda dla entreciadura anter l „smog eletrich“ y la sanité dla persona. Al fossa bon savei che soura n cert lim vegnìssel su con na segureza da vedei dantfora de cerc desturbs y sota l medem lim no. Dapò podessa la jent demé se tegnì a chestes mesures per podei se nuzé, zenza de gran dagn, di vantajes di mesi de comunicazion zenza filtrac. N ciamp che é lié dassen a chesta tematica é chel dla psicologia. Te caji, olache l fatour psicologich é plu sterch, ne é na vijion obietiva de n problem dan man nia meso. Te n colp vegn su n cert melester demé ajache al é na antena de trasmiscion tles vijinanzes, unfat sce ala emaneia valch o manco. Te n valgugn caji pò n tel melsté avané enfin a deventé na malatia.

Tl cheder dessoura, olache an pò vedei l spectrum dles frecuenzes, végnel auzé fora a vert i raions de frecuenza te chi che la RAS ti sta do a si implanc. Per ela vel les mesures de lim notedes su plu enjù, desche ales vegn scrites dant dal decret de lege talian nr. 381 dl 10.09.1998. Pro trueps implanc de trasmiscion y ti raions che ai tol ite, él vegnù metù a jì mesurazions per enrescì les forzes eletriches sun l ciamp (n valgugn ejempli é publichés dovia). Per rejons de n rendiment de emanazion scialdi bas, toma chestes forzes daite da la sief entourn l implant ciamò ju sun zifres sota les forzes de ciamp lascedes pro da al lege. Ti luesc abités con rezezion fej les forzes de ciamp demé plu ora na pitla pert dles forzes nominedes. Per podei ti cialé a la televijion con n cheder defin net, vala debujegn de vedei diretamenter l implant. Perchel é nosta rei de trasmiscion ence frabicheda su a na maniera capilara. Al contrar di raions da plan, olache pueces antenes debles cuer na gran spersa, ne é te nosta provinzia valch da de tel pervia dla strutura geografica nia meso, ajache al é for debota na mont o n col che cuer ju la vista sun la antena. Enscì é nosta rei metuda adum da deplù implanc con antenes da na forza scialdi mendra. Perchel é ence les forzes de ciamp tles vijinanzes plu dampò ai repetitours plu debles. Stazions de televijion che à da corì de gran raions da plan, emaneia programs con na forza de trasmiscion enfin a 20.000 watt. Demé per fé n confront: l implant plu sterch dla RAS sun l Penegal, che é a na auteza de 1700 metri soura l mer sun la Mendl (scialdi dalonc da vigni raion abité donca), emaneia con na forza de 1.500 watt. A chesta maniera cuérel dut Bulsan, l „Unterland“ de Südtirol, truepes contredes dl raion dl Scilier, dl Renon y dl „Tschöggelberge“, sciche ence ciamò d’autri raions.
Per schivé plu che al é meso che al vegne metù su antenes n puech dlonch ora, ciala la Provinzia de Südtirol de tò su servisc de funch de vigni sort tles infrastrutures dla RAS. Enscì à la RAS tl davegnì dlongia la RAI for deplù lerch ence per firmes de televijion y radio, sciche ence per aziendes de reis de telefon y servisc de funch. Ajache nosc implanc di repetitours ne é mai te luesc abités, ma dagnora defora, onse ence la segureza che les forzes de ciamp di autri servisc de funch sie te chel luech abité o te chela zité sota i valours lascés pro.

Sce n cajo che Vos eis valch domandes plu a la menuda sun chesta tematica, podeise medré nes contaté. L tecnich competent Ves darà gen dutes les informazions.