Compatibelté eletromagnetica en cont dl ambient
La RAS, Radio – Azienda Südtirol, é zenzauter
coscienta dla tematica zitia dla compatibelté eletromagnetica
en cont dl ambient. La tema dla fazion de dann di rais che
an ne veid y ne sent nia sun la persona – al ti vegn
sovenz dit „smog eletrich“ – vegn tres
majera. La gauja per valch melester y malaties desferentes
ti végnel sovenz dé ai ciamps eletromagnetics
tres l reforniment dla eletrizité o a les ones radio.
Al va for plu de moda de tegnì fora da la tenjion
i luesc abités (instalazion bio). Che ciamps eletromagnetics
feje na certa fazion sun l corp dla persona, é aldidancuei
segur. Iradiazions te setours de frecuenza daldut desferenc
pro magagnes desvalives o rais „Röntgen“,
pò joé, ma ence fé dann. Tant inant
che la forza de de tei ciamps sie pericolousa o manco, él
vegnù enrescì te n gran numer de studes. Purempò ne él
con dutes les enrescides sotes nia sté meso de definì n
confin cler. La leteratura sun chesta tematica cumpeida su
n gran numer de resultac da chi che an pò tré fora
conclujions contrares. Y rodunt chesta contradizion é ence
dla gauja che al é tant rie valuté sce, y tant
dassen che les ones eletromagnetiches sie de dann. Ence l
influs de fatours desferenc dl ambient, sciche p. ej. l entourn
via, l’empestazion dl’aria y l stres, ne à nia
podù vegnì scluc fora y mesurés avisa
te enrescides fates te temps plu lonc. Enscì ne à la
scienza nia podù dé na resposta daldut clera
y segura sun la domanda dla entreciadura anter l „smog
eletrich“ y la sanité dla persona. Al fossa
bon savei che soura n cert lim vegnìssel su con na
segureza da vedei dantfora de cerc desturbs y sota l medem
lim no. Dapò podessa la jent demé se tegnì a
chestes mesures per podei se nuzé, zenza de gran dagn,
di vantajes di mesi de comunicazion zenza filtrac. N ciamp
che é lié dassen a chesta tematica é chel
dla psicologia. Te caji, olache l fatour psicologich é plu
sterch, ne é na vijion obietiva de n problem dan man
nia meso. Te n colp vegn su n cert melester demé ajache
al é na antena de trasmiscion tles vijinanzes, unfat
sce ala emaneia valch o manco. Te n valgugn caji pò n
tel melsté avané enfin a deventé na
malatia.

Tl cheder dessoura, olache an pò vedei l spectrum
dles frecuenzes, végnel auzé fora a vert i
raions de frecuenza te chi che la RAS ti sta do a si implanc.
Per ela vel les mesures de lim notedes su plu enjù,
desche ales vegn scrites dant dal decret de lege talian nr.
381 dl 10.09.1998. Pro trueps implanc de trasmiscion y ti
raions che ai tol ite, él vegnù metù a
jì mesurazions per enrescì les forzes eletriches
sun l ciamp (n valgugn ejempli é publichés
dovia). Per rejons de n rendiment de emanazion scialdi bas,
toma chestes forzes daite da la sief entourn l implant ciamò ju
sun zifres sota les forzes de ciamp lascedes pro da al lege.
Ti luesc abités con rezezion fej les forzes de ciamp
demé plu ora na pitla pert dles forzes nominedes.
Per podei ti cialé a la televijion con n cheder defin
net, vala debujegn de vedei diretamenter l implant. Perchel é nosta
rei de trasmiscion ence frabicheda su a na maniera capilara.
Al contrar di raions da plan, olache pueces antenes debles
cuer na gran spersa, ne é te nosta provinzia valch
da de tel pervia dla strutura geografica nia meso, ajache
al é for debota na mont o n col che cuer ju la vista
sun la antena. Enscì é nosta rei metuda adum
da deplù implanc con antenes da na forza scialdi mendra.
Perchel é ence les forzes de ciamp tles vijinanzes
plu dampò ai repetitours plu debles. Stazions de televijion
che à da corì de gran raions da plan, emaneia
programs con na forza de trasmiscion enfin a 20.000 watt.
Demé per fé n confront: l implant plu sterch
dla RAS sun l Penegal, che é a na auteza de 1700 metri
soura l mer sun la Mendl (scialdi dalonc da vigni raion abité donca),
emaneia con na forza de 1.500 watt. A chesta maniera cuérel
dut Bulsan, l „Unterland“ de Südtirol, truepes
contredes dl raion dl Scilier, dl Renon y dl „Tschöggelberge“,
sciche ence ciamò d’autri raions.
Per schivé plu che al é meso che al vegne metù su
antenes n puech dlonch ora, ciala la Provinzia de Südtirol
de tò su servisc de funch de vigni sort tles infrastrutures
dla RAS. Enscì à la RAS tl davegnì dlongia
la RAI for deplù lerch ence per firmes de televijion
y radio, sciche ence per aziendes de reis de telefon y servisc
de funch. Ajache nosc implanc di repetitours ne é mai
te luesc abités, ma dagnora defora, onse ence la segureza
che les forzes de ciamp di autri servisc de funch sie te
chel luech abité o te chela zité sota i valours
lascés pro.
Sce
n cajo che Vos eis valch domandes plu a la menuda sun chesta
tematica, podeise medré nes contaté. L tecnich
competent Ves darà gen dutes les informazions. |