Storia
La RAS, Radio - Azienda Südtirol, é vegnuda
metuda su tl ann 1975 sciche servisc de radio publich dla
Provinzia de Bulsan y à perchël da ti sté do
a na enciaria de utl a duta la comunité. Si prum dovier é de
emané i programs radio y televijion dal raion cultural
todesch y ladin te dut Südtirol. Per chest fin à les
istituzions de radio publiches de dert dl’Austria,
dla Germania y dla Svizra metù a desposizion debant
si programs. I programs de televijion dl ORF1, ORF2 y dl
ZDF vegn emanés soura duta la Provinzia, tla pert
ozidentala de nosc paisc y tles valedes ladines ence l SF1
y tla pert orientala dl paisc mo l ARD. Souraprò végnel
ciamò emané te duta la Provinzia i programs
radio Ö1, Ö2 y Ö3 dl ORF y l Radio Rumantsch
dla stazion SRG tla valedes ladines y tla Val Venuesta Auta.
I programs radio dl ORF, Ö1, Ö2, Ö3 y FM4,
chi dl Radio de Bayern, l „Bayerischer Rundfunk“,
B1, B2, B3, B4 y B5, sciche ence i programs dla stazion radio
dl SRG Rumantsch y Swiss Jazz, vegn bele emanés tla
tecnica digitala (DAB = Digital Audio Broadcasting) y chel
soura duta la Provinzia.
Tl davegnì arà la RAS da ti jì encontra
a ciamò d’autres endesfides tecniches. Chel
vuel dantaldut dì l mudé fora dla tecnica analoga
de emané programs con chela digitala – la televijion
digitala DVB y l radio digital DAB se sparpagnarà ti
agn che vegn dassen fora. Souraprò él de gran
interes per la Provinzia de slarié fora les stazions
de trasmiscion che an à deberieda y che pò vegnì adoredes
da la RAS, la RAI, da Radios privac, servisc de radio provinziai
y da firmes per telefons zelulars; tres chel déssel
ence vegnì laoré de contra a la costruzion
de antenes de trasmiscion souramenedes.
Una dles fondamentes de majera emportanza tl’ativité dla
RAS, fova, y l é ciamò encuei, la cooperazion
stabla con i enc radio publics sciche l ORF, l ZDF, l SRG
y l ARD, desche ence con la RAI y l Ministere dles Comunicazions.
Dlongia pro ne végnel perchel nia desmentié l
dialogh costrutif con chi che met a jì programs privac.
|